Sinopsi

A House Is Not A Home és una adaptació d’Interior de Maurice Maeterlinck pensada per a ser representada en un espai no-teatral. La trama és simple: dues persones observen des del jardí l’interior d’una casa; es veuen en l’obligació de transmetre una mala notícia als seus habitants. Però la imatge aparentment feliç d’aquest interior domèstic farà que l'objectiu sigui difícil d’aconseguir.
A A House Is Not A Home els espectadors accedeixen a un espai públic a l’aire lliure equipats amb uns auriculars. En aquest espai hi trobaran una petita casa aïllada i podran espiar lliurement les vides dels seus habitants. A aquesta “acció visual” s’hi suma una dramatúrgia “sonora” que convertirà a l ’espectador en testimoni actiu de la situació que posa en joc l’espectacle i li mostrarà com una sola paraula pot capgirar l’ordre de les coses i convertir una llar en un espai inhòspit.

El projecte

El dramaturg belga Maurice Maeterlinck va escriure una peça teatral en un sol acte d’una intensitat poètica i emocional sorprenent. Interior és el títol d’aquesta obra punyent, feridora i aparentment senzilla. La narració és gairebé circumstancial, un mer pretext per fer aflorar emocions i generar atmosferes, veritables protagonistes del text del dramaturg belga. Protegits per la foscor de la nit dos homes observen l’interior d’una casa familiar des d’un jardí. Es troben en l’obligació de transmetre una desagradable notícia a la família: una de les seves filles acaba de morir. Però la visió de la tranquil·litat domèstica es convertirà en un contratemps gairebé insalvable. Qui ens legitima per trencar aquesta pau? Com podem afrontar la certesa que una sola paraula pot capgirar l’ordre de les coses per sempre? Són realment segurs els petits reductes que construïm (una casa, una comunitat) per tal de protegir-nos dels mals del món? Una llar és necessàriament un espai físic?
A House Is Not a Home és un espectacle de creació que parteix de l’obra original de Maeterlinck per explorar nous territoris formals i cercar noves vies d’experimentació escènica. És una experiència teatral concebuda per a ser representada en un espai no-convencional: dins l’estructura d’una petita casa de parets transparents construïda especialment per a l’espectacle i situada de manera aïllada enmig d’un espai públic. A House Is Not a Home és també teatre de l’experiència. El teatre com a forma artística té una especificitat que el fa únic davant d’altres expressions artístiques: el seu desenvolupament en present absolut, la fisicitat del seu contingut, el ritual comunitari que s’estableix entre els espectadors i l’obra. Per aquest motiu creiem que A House Is Not a Home és un bon exemple del que podria ser el salvavides del teatre davant d’altres disciplines: l’experiència emocional (i no només la narrativitat) com a mitjà per a arribar a la reflexió artística.

Fitxa

A HOUSE IS NOT A HOME
A partir d’Interior de Maurice Maeterlinck
Un espectacle de la Companyia Ignífuga

Direcció: Pau Masaló
Dramatúrgia: Pau Masaló
Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Òscar Castellví/Mònica Barrio, Marina Congost, Anna Enrich/Lawrence Stanley, Toni Guillemat, Aleix Melé, Júlia Rodón
Espai, il·luminació i vestuari: Irene Dobón, Alba Macfarlane
Composició musical: Rayo-60
Disseny de so: Nicolás Villa, Juan Manuel Castrillo
Assessora de moviment: Marta Hervás
Ajudant de direcció: Roberto Romei
Construcció d’escenografia: La Forja del Vallès
Agraïments: Roger Bernat / FFF, Grup Xarxa (Torelló), Teatre esSela, Jordi Rodón, Ramon Autonell, Xavier Masaló, Mercè Aregall, Sílvia Ferrando, Victoria Szpunberg, Raúl Torres, FiraTàrrega, veïns de Claravalls, mecenes de Verkami

Durada: 70 minuts
Idioma: espectacle disponible en català, castellà i anglès

A House Is Not A Home es va estrenar a FiraTàrrega 2015 i ha format part del festival Bell Square de Londres.

Crítiques

De todas las propuestas programadas, la de A House Is Not A Home es con justicia la más radical. […] El de la Companyia Ignífuga es un teatro sofisticado a la par que emocional, trabajado en sus aspectos más técnicos sin olvidar esa tormenta de sentimientos que, a medida que avanza el montaje, embarga a sus protagonistas. Un teatro que se ve, pero que sobre todo se escucha. Casi como una confidencia, como una voz baja que adquiere cuerpo e invade la tranquila intimidad de sus protagonistas para manifestar hasta qué punto ese concepto, el interior o lo íntimo, es una estructura tan frágil y fugaz como el escenario construido para la representación.
Óscar Brox – Revista Détour

I was very absorbed in this visual feast, which by shutting out the noise of being outdoors cleverly draws the audience into the world of the residents. […] There were some great performances from this young company who were highly accomplished in delivering an interesting concept. A House is Not A Home creates a clever, beautiful conceptual piece of theatre, which performed outdoors under the stars, made it something rather special.
Lucy Foxell - London Unattached